Cartografies Ignotes em fa feliç cada matí. Un cafe, el record esmorteït d’algun somni i els escenaris màgics que proposen els meus cartògrafs preferits són la millor manera de despertar. Que avui el meu petit espai de colors en formi part em fa una il·lusió boja. Espero que us agradi tant com a mí la seva visió dels món! seguiu-los a facebook, no us en penedireu!
Els cartògrafs hi han estat… i t’ho recomanen: l’estudi de Corazón de Galleta. Nostàlgia, encenalls de colors i glamur quotidià
Avui n’Hèctor Buenaventura ens parla d’una artista de la qual n’és molt fan. L’Ariadna Mateu fa, d’objectes cotidians veritables obres d’art per a tots els públics.
‘Es diu que, les deixalles d’uns són els tresors d’uns altres. I hi ha gent que de qualsevol cosa, siguin deixalles o no, en fa un tresor. En el cas de la multifacètica publicista Ariadna Mateu però, són objectes ben quotidians els que, després d’haver passat pel sedàs de la seva imaginació i talent, prenen una altra existència, lluny de l’objectiu pel qual van ser dissenyats.
La inquietud i la sensibilitat de l’Ariadna, amanida amb un do especial innat, li ha proporcionat tenir una activitat creativa frenètica. Entre els grans projectes que ha anat desenvolupant, ‘Corazón de Galleta’, és segurament el més personal i lliure. Objectiu? Oferir petits objectes que proporcionin felicitat tant a qui els regala com a qui els rep (d’aquí el ‘Happy Jewlery’ que li serveix de moto).
Però, què és Corazón de Galleta? L’Ariadna passa el temps dissenyant i fent a mà complements de joieria amb materials humils i quotidians. “La meva mussa és una de les meves germanes, tot i que va ser la meva àvia que era una artista la que em va inspirar. Prototip que funciona, prototip que li regalo. Un dia remenant calaixos, sense buscar res en concret, vaig trobar petits llapis molt gastats guardats en una caixeta; era una caixa especial que la meva germana feia servir en aquells moments d’estudiant on hi desava els llapis que ja no feia servir perquè eren massa petits. Quan un any es va apropar el seu aniversari vaig pensar que usant aquests llapis gastats, tant especials per a ella, podria fer-li un penjoll de regal. Dit i fet. Allà va començar tot”. Usant materials com els llapis connecta la gent directament amb la seva infantesa, la seva part més íntima, i els fa aparèixer un somriure a la cara.
De regalar-los a la família a vendre’ls per mig món. “Em vaig trobar, passejant pel carrer Mission de San Francisco, sent objecte de les mirades per part d’algunes persones. Després d’una estonal vaig entendre que no era jo el motiu de les mirades, sinó un dels meus penjolls que portava. Fins i tot hi va haver gent que em va aturar i em va preguntar on l’havia comprat. Allà vaig rebre l’empenta definitiva per a decidir-me muntar una botiga a internet.”
I Barcelona hi té res a veure amb aquesta creativitat? “La meva feina es pot lligar amb Barcelona en quant que jo sóc barcelonina. De totes maneres no crec que tingui la ciutat com un referent clar i definitiu alhora de dissenyar. El que sí que és cert és que en aquests darrers anys ha aparegut un grupuscle de gent jove de la ciutat que, desconnectats els uns dels altres i de manera discreta i natural, compartia una activitat comuna; havíem recuperat activitats que s’associaven a les àvies ocioses (fer ganxet, teixir mitja, fer Aguirumuris…), però fent-ne la nostra particular lectura fins al punt de posar-la de moda. Però no sé si es pot dir que és marca Barcelona, això.
En tot cas, Barcelona està veient créixer una generació de creadors joves que renoven tècniques en desús per a expressar-se i que omplen petites botigues amb encant. Gent com Le Petit Pot o Misako Mimoko, noies que l’Ariadna segueix d’aprop i que ens recomana.’